A L'OMBRA DEL LLEDONER

A l'ombra del lIedoner,

- Madona Santa Maria-,

colgada per Santa fé

la vostra veu enmudía;

de l'ombra del lledoner

ixquereu ben clara i pia.

Quan Perot us descobrí,

- petita Santa Maria-,

era lIuny l'árab vert

tot menant la seua via;

quan Perot us descubrí

el poblat cristiá hi vivia.

Us bastiren un recer,

- cándida Santa Maria-,

perqué foren a plaer

dels veïns, la Ilum i guia;

us bastiren un recer

amb els cors per companyía.

Al Iloc de l'arbre atuït,

- formosa Santa Maria -,

vetlleu de dia i de nit

pel poble que en vos confia;

al Iloc de l'arbre atuït

altra cosa no sabria.

Altra cosa no sabré,

- oh bella, Santa Maria-,

que els cantics d'antiga fe

que naixen a cada dia;

altra cosa no sabré

si el lledoner no us cobria.

Tots els cantics fan el só,

- eterna Santa Maria-,

de les veus d'una cançó

que als llavis humans hi uia;

tots els cantics fan el só

que l'amor a vos destria.

Mes avui sols no és cantar

- oh Verge Sánta Maria-,

que us havem de coronar

com Regina i Mare pia;

mes avui sols no és cantar,

és voler-vos amb follia.

De l'ombra del lledoner,

- madona Santa Maria-,

envieu-nos dreturer

vostre esguard de poesia;

i a l'ombra del lledoner beneiu l’ánima mia.

Autor: CARLES SALVADOR

Publicado en la revista Festividades de 1966

(transcripción literal)