REGINA DE LA PLANA


ROSARI

 

El rosari, és prec a l’esperança,

una cançó que enlaira Castelló

a sa Patrona, Verge del Lledó,

portant-li un ram de flors i de gaubança.

Al·lusió reiterada, Mare i Fill,

de Betlem fins la creu d’aquell Calvari,

són els comptes d’un prec i d’un rosari,

són misteris que albiren el diví.

Successió de la vida i la memòria

de Jesús i Maria fins la Glòria,

Ascensió i Assumpció allà en el cel,

on és la nostra Verge del Lledó,

llauradora dels misteris eterns.

Comptes com rams de flors, com uns sagraris,

que enlairen l’esperit, fins nostra Verge,

en les contínues al·lusións al Fill.

Confiem sempre en Vós, en nostra Mare,

puix Vós, portant a Déu en vostre cos,

podeu canviar la pena en alegria,

com l’aigua en vi, canviant-nos la paraula,

que fou un dia carn, Verge Maria,

en un jardí, descans i goig del cor,

en pau, amor i música divina

puix Vós sou la paraula feta flor.

 

EL MILLOR SAGRARI

 

Mare de Déu del Lledó,

tresor del poble i amor,

jardí de perfums, de roses,

ramell de flors i colors,

el Sagrari del Senyor,

motiu de nostra alegria,

sent Ella la nostra guia

puix Ella viu com l’amor.

Mare de Déu del Lledó!

Terra de llum i amor que vos venera,

ferma de sol i nafa, que joiosa,

és per lloar nostra Verge amorosa,

cant rialler d’eterna primavera...

Amb la fe, memòria de son encís,

la història d’aquest poble fou lloada,

cantar de peregrí, font del paradís,

Mare de Déu del Lledó,

consolació de la Plana.

Déu, venint a la terra, té una estança,

és el cos de la Verge el Sant Sagrari

i després en el cel, ja coronada,

és la Verge Maria el santuari.

Ella ve ja passat l’hivern del fred

Ella ve al mateix temps que les flors.

Mare de Déu del Lledó!

cigne diví, princesa dels alcàssers,

amb música de dolça melodia.

Sou un estel diví que il·lumina

tenebres de la terra, que a la fi

seran com un arc iris, pau del cel.

Vós, desfent els temors, sou l’esperança

Vós, timó de la nau que dona gràcia.

Mare de Déu del Lledó,

sigau Vós guia del nostre camí.

 

TOTA LA VIDA

 

Mare de Déu del Lledó!

mare de la mar, del cel,

de la terra, del sol, també del vent,

a Vós dedicarem la nostra vida

per ser el vostre cos el Gran Sagrari.

La Mare de Déu és nafa

La millor flor, la primera,

És eixe amor que ens agafa,

és eixe amor que ens endega

obrint, de bat a bat, el paradís.

Ella, es la tardor, fa la jornada

omplint del seu amor tot el camí.

Llum del Calvari,

nau de la mar,

tota la vida

Reina será,

i sempre el poble

li pregará,

dolç taronger

de son encís,

terme sencer,

camins de l’horta,

del paradís

obri la porta.

Ací en Lledó

té la resposta

en un santuari.

Sempre el sagrari

li pregarà,

és el calvari

que ens salvarà.

La Verge, com l’Arca de l’Aliança,

ens treurà de la tristesa

donant-nos pau, amor i benaurança

i serà Castelló

un poble amb esperança

Mare de Déu del Lledó!

 

VOSTRES ALES ENS GUIEN

 

És precís el navegar

per la mar del dolor i del sofrir,

mar fràgil com el condol.

Les llàgrimes de la Mare

són com raigs del mateix sol,

són llum que allunya la nit,

mostrant-nos la pau del cel.

Mare de Déu del Lledó,

si pel que dones, et dec amor,

que será per la gràcia i benefici

d’aquest món que vivim, Divina Mare!

Mare, trenca la roca del meu pit,

desfés el glaç del cor, i les tenebres

del meu seny, per a ser un digne fill.

Un fill teu de Castelló

Mare de Déu del Lledó!

Que vostres ales ens guarden i ens guien,

Posseu-nos sota l’ombra de eixes ales,

eixes ales d’amor.

Eixe riu continu del vostre amor,

aflueix en la mar d’Eternitat.

Sou l’Arca de Noé que salva al món

del diluvi, error i del pecat.

Mare de Déu del Lledó!

Eixe sol que serveix a Vós d’adorn,

és el símbol de la misericòrdia.

Tron de clemència, font de vida pura,

lliri dels valls i temple de l'amor,

els nostres equívocs, que són infinits,

iVós que sou el bàlsam de la virtut

els cureu amb el vostre amor de Mare.

Mare de Déu del Lledó!

Vinguéreu al món sens ser part del món

lloada per llums de la veritat,

sentada en tron de diamant, sens voler,

acollint gràcia de la Creació.

Sou el cel animat en que Déu posa

les millors delícies fent-vos el cel

del mateix cel, Regina amorosa.

Mare de Déu del Lledó!

Sou jardí i paradís de l’alegria

centre d’eternes gràcies, dolça mar,

blava mar, d’infinita melodia.

Mare, trenca la roca del meu pit,

desfés el glaç del cor, i les tenebres

del meu seny, per a ser un digne fill,

un fill teu de Castelló.

Mare de Déu del Lledó!

 

NO HI HA RES COM ELLA

 

Mare de Déu del Lledó,

ja han passat els dolors d’aquell hivern,

ja han vingut eixes flors que són la glòria,

les d’Ella, més blanques que la neu,

més refulgents que el sol, pures i netes,

són les millors flors de la Creació.

Glòria siga al Senyor per esta Verge,

paloma, blanca i pura, com la neu.

Vos rodegen els clars lliris del camp

i les flors i les roses del Gran Jardí.

Mare de Déu del Lledó!

En l’Assumpció és tot com una llum

perquè Vós sou el sol, la claredat,

en el vent sou ocells de belles plomes,

amb vols i cants de músiques i acords,

en l’aigua, peixos, ambre, coral roig,

en la terra sou arbres, plantes, flors

amb aromes i fruits molt delicats,

les pedres precioses de Natura

són l’adorn de la Mare del Creat.

Mare de Déu del Lledó!

No hi ha ningún color per a pintar-la,

no hi ha res, en la terra, per sembrar-la,

no hi ha paraula a dir, tot és poc.

L’Esperit Sant, sagrat pintor del cel,

va cuidar de pintar, amb molts colors

en nombroses imatges i amb símbols,

el que sou Vós, per ser Mare de Déu,

i també a Castelló va fer un quadre

amb els millors colors, colors de Mare.

Mare de Déu del Lledó!

Vos sou l’amor i llum de Castelló.

Ella puja al desert plena de glòria,

ella baixa a la mar plena de sol,

sent per a Castelló pau i consol,

sent per a Castelló la seua història.

L’Esperit Sant va limitar la mar

amb les fràgils arenes de la platja,

però no va posar, no, cap límit

a tantes gràcies que vos va donar

Mare de Déu del Lledó!

Com Regina, paloma blanca i pura,

com altar d’or, l’Arca de l’Aliança,

com bressol del mannà, aigua del desert,

com clara font dels horts, sou la Sió grata,

mirall on es reflecteix la virtut,

roser sense punxes, ni les espines,

pou ple de netes aigues i molt vives

i sent Vós de tots els desgrats l’escut,

sou l’abric de Castelló,

Mare de Déu del Lledó!

Sou la primera en l’estat de gràcia,

triomfadora del mal, Verge dels àngels,

no deixant mai en l’oblit al seu poble,

com Mare i Advocada, com la guia

que il·lumina la nit, portant al cel.

per aixó, fins a la mort,

us preguem, Verge Maria,

i tindràs a Castelló

als teus peus cada dia

Mare de Déu del Lledó!

 

LLETANIA

 

¡Mare de Déu del Lledó

pregueu per tots nosaltres!

Als vostres peus tot el vers,

pregant a Vós Castelló,

amb fe i amor cada dia,

puix sou Vós, Verge Maria,

nostra eterna i dolça Mare

¡Mare de Déu del Lledó

pregueu Vós per tots nosaltres!

Escolta nostra oració,

és l’ona que mou el vent,

fent a Vós el monument,

blanc i blau de la Creació,

que és el nostre pensament.

¡Mare de Déu del Lledó

pregueu Vós per nosaltres!

Terra ferma de Llevant,

Déu en el cor i al semblant

a l’alba i per la nit,

amb mirada vigilant

il·luminant fins el matí.

¡Mare de Déu del Lledó

pregueu Vós per tots nosaltres!

Des de l’horitzó en calma,

fins el vostre vel de Mare,

hui és ma cançó una flama

mon silenci que t’aclama

i mon cor que te venera.

¡Mare de Déu del Lledó

pregueu Vós per tots nosaltres!

Poca cosa en el món

és el somni que tenim,

corent i buscant l’amor,

deixant la flor en l’oblit,

deixant l’amor a la sort.

¡Mare de Déu del Lledó

pregueu Vós per tots nosaltres!

Escolteu nostra oració,

a Vós preguem cada dia

fins a l’hora de la mort,

i pregueu Verge Maria

per els fills de Castelló

¡Mare de Déu del Lledó

pregueu Vós per tots nosaltres!

 

SALVE

 

Salve Verge del Lledó!

De tot el poble Regina,

sou cançó i flor divina,

sou l’abric de Castelló,

sou la Mare, llum i guia

per això al vostre amor

li preguem Verge Maria.

Del terme nostre, Senyora,

sigau sol i benaurança,

del camp flor i l’esperança,

del mar llum i auxiliadora.

Salve, Regina del cel,

salve, Mare de Castelló,

salve, lluminós estel,

salve, Verge del Lledó.

Salve, salve us preguem,

sempre aci a Castelló,

salve, salve vos cantem

Mare de Déu del LLedó

 

Autor: TOFOLET DE GRANYANA

Publicado en el Boletín nº 31 del 2018. Ganador del XXXIII Certamen Literario Flor Natural Santa María del LLedó