LA LLUM DEL MON

 

Mare de Déu de Castelló

Regina nostra i Mare nostra,

sigueu volguda guia i mostra,

la nostra santa intercessió.

Que per mitjà del vostre do,

pregueu per nos al Pare Etern

que ens lliure a tots del lleig infern

Mare i Senyora del Lledó

 

SANTA MARIA DEL LLEDÓ

 

Davall l’ombra d’un tendre lledoner

un llaurador al Pla, allà a la serra,

forcat en mà, llaura ben dret la terra:

És Perot de Granyana, gran feiner.

Quan va pensant amb tot el seu quefer,

de sobte i, sense més, l’aladre falla.

Entre arrels i gassó, amb terrissalla

s’hi encontra al sòl, perdut, un alabastre:

És la mare de Déu que, en un sant rastre

es mostra a Castelló en Santa Troballa!

Mare que sou exaltació

Mare terra, balcó de Castelló

Mare, empareu-nos hui, nostre timó,

Mare Santa Maria del Lledó.

Muller entre mullers ben escollida

el vostre sí al Déu Totpoderós

feu que l’amor en vostre ventre clos

fructificara en una nova vida.

La mare sou, per sempre beneïda,

de Jesucrist, el nostre Redemptor.

Sou el camí d’un Déu vertebrador,

finestra i clau de nostra beneurança,

que ompli de claredat la nostra estança

com d’infinit sentim el vostre amor.

Mare que sou moralització

Mare terra, migjorn de Castelló

Mare empareu-nos hui, esguard i do

Mare, Santa Maria del Lledó.

Quí parlarà mai mal de Vós, Senyora?

Del vostre rostre sant, quí farà escarn?

Sou paraula d’amor hui feta carn

que al vostre ventre fóreu portadora.

Que beneïda siga sempre l’hora

que vàreu fer un pas cap endavant.

Vàreu portar al món el darrer cant

l’espècia que a cap botiga venen.

Alfàbegues de fe vos allumenen

puix sou la llum que naix en el llevant.

Mare que sou la nostra rogació

Mare terra, l’amor de Castelló

Mare empareu-nos hui, crit de nadó

Mare Santa Maria del Lledó.

Dona que entre les vostres mans volgudes

habita l’elegància discreta

sou faç i llum d’una ombra anacoreta

que canta entre les flors de mars crescudes.

Sou llàntia i cançó a les caigudes

que crema més enllà de nova albada.

Perfum de nova essència trobada,

del vostre ventre naix la primavera,

l’anyell de Déu a qui tothom espera

el nou cresol que és saba renovada.

Mare que sou la consolació

Mare terra, llavor de Castelló

Mare, empareu-nos hui, dolça cançó

Mare Santa Maria del Lledó.

Ara que naix el dia al poble meu

i la claror s’esmuny per la finestra

el primer pensament en mi es destra

en el record de vostra imatge breu.

Aquest és i serà per sempre el preu

d’aquesta fe que em dóna l’alegria:

Cada volta que dic Ave Maria

tot un cor d’àngels crida el vostre nom

amb gran seguretat i més aplom

per a exaltar la vostra galania.

Mare que sou nidificació

Mare terra, l’espill de Castelló

Mare, empareu-nos hui, lluent pontó

Mare, Santa Maria del Lledó.

Corona sou, de nostra vida, espill,

nivi alabastre al vostre rostre brilla,

tot resplendent com la millor manilla,

com llum que es cola feble pel clevill

La Paraula encarnada en vostre Fill

serà pels segles vostre compromís.

Sou flor entre les flors del nostre encís,

càntic suprem, gavina entre gavines,

en taula escudellada, coques fines

la font que brolla enmig del Paradís.

Mare que sou peregrinació

Mare terra, la flor de Castelló

Mare empareu-nos hui, volgut racó

Mare Santa Maria del Lledó.

Agenollat està, Mareta nostra,

el vostre poble, que a una veu implora.

Sou la Mare de Déu i Verge alhora

i tot el poble als vostres peus es postra.

Que quan s’acosta l’hora de la llostra

la vostra imatge santa es manifesta.

Per recordar la vostra noble gesta

voltejaran al cel nostres campanes

i emblanquinarem nostres façanes

per a gaudir així de vostra festa.

Mare que sou la predilecció

Mare terra, bressol de Castelló

Mare empareu-nos hui, d’amor saó

Mare Santa Maria del Lledó.

 

SALVE

 

Agenollats, davant de nostra Mare,

vos saludem a Vós, nostra Regina,

la llum del món, l’essència divina

com no n’hi ha cap, que a Vós hui s’acompare.

Vos demanem, abans que el dia aclare,

quan un nou sol al cel ja s’endevina,

a Vós que sou la nostra medicina,

que vostra mà, jamai ens desempare.

Mai ens abandoneu, Mareta nostra

a cap home o muller, vell o nadó

ni a cap de fill que als vostres peus es postra.

Mare Santa Maria del Lledó,

sigueu a nostres vides sempre mostra,

puix sou Mare de Déu de Castelló.

 

Autor: ALEJANDRO LLABATA LLEONART

Publicado en el Boletín nº28 de 2015. Ganador del XXX Certamen literario Flor Natural Santa María del LLedó