Poemas dedicados a la Virgen de LLedó

XXIX

 

A LA VERGE DEL LLEDÓ

 

Entre la serra i la mar,

al cor de l’horta florida,

tos fills t’han fet un Altar

on l’ànima dolorida

troba veu per a pregar

cristiana i devota vida.

I Tu, brollant de la flor

(perfum de la Primavera),

per conhortar el dolor,

tornes mística foguera

la flama del seu amor

que sols ton amor delera.

 

XXX

 

Campaneta de Lledó

que repiques a migdia

per a goig de Castelló

i descans de l’alqueria!

Campaneta, campaneta,

que cantes l’oració

de cor, com una xiqueta

que s’ha deprés la lliçó.

Sona, campaneta pia,

campaneta de Lledó!

Tota la plana somnia

quan sent la teua cançó!

 

A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ

 

Escoltant la campana

veu de la ermita,

al conreu de la Plana

creix la collita;

i les marietes

es desperten i volen

per les floretes.

La campana, per l’horta,

cada migdia,

fa son prec a la porta

de l’alqueria;

i quan volteja

els ocells que la senten

callen d’enveja.

¡Mare i llum de ventura,

castellonera!

Ton amor fa més pura

la Primavera.

I com un ciri

llu sa mística flama

la flor del lliri.

 

XXXI

 

A LA NOSTRA PATRONA

¡Mare de Déu del Lledó,

que de l’infern triomfadora

sou de nostre amor Senyora

Patrona de Castelló!

Plens de fervent devoció,

els vostres fills han portat

al nou altar florejat

per l’eterna Primavera

l’emoció castellonera

de son goig renovellat.

 

XXXII

 

A LA VERGE DEL LLEDÓ

L’airet de Primavera

du la cançó pueril

al pobre cor, que espera

l’enamorat Abril;

i l’horta, somniadora,

no escolta la cançó,

perquè ton goig anyora

Maria del Lledó.

Les flors, que en altres dies

guarnien ton Altar,

t’ofrenen melengies,

marcides de plorar.

Els tarongers es moren

curulls de foc i neu,

perquè ta veu anyoren

¡triomfal Mare de Déu!

Les fines oronetes

que a vore’t han vingut

s’entornen, desinquietes,

a son terrer eixut.

¡Santíssima Patrona

de místiques amors:

Torna a la teua trona

de l’horta, entre les flors!

 

XXXIII

A LA VERGE DEL LLEDÓ

En coronar-te Patrona,

entre càntics i entre flors,

Castelló et feu una trona

d’inextingibles amors.

Si quan fores perseguida

Castelló et sabé guardar

triomfadora i beneïda

en son pit, com un altar,

ara Tu, Mare volguda,

vetlla i guia son camí

ja que hui ta Ermita, muda,

no el crida a ton camarí.

I quan torne la campana

a escampar alegrament

la seua veu per la plana

enfervorida i fervent,

ton despullat Santuari

sabrà vestir-se de llum

per a ésser el relicari

de ta Imatge de perfum.

 

XXXIV

 

¡Salve, Verge del Lledó,

de l’amor nostre, Senyora!

¡Patrona i Amparadora,

llum de Vostre Castelló!

Plens de filial devoció

Vos preguem, Santa Maria,

nostre consol i alegria;

nostra constant confiança

¡No ens negueu mai l’esperança

de la glòria, ¡oh Verge Pia!

 

XXXV

 

¡Mare de Déu del Lledó!

¡Floreta de gessamí

naixcuda al cor del jardí

de l’horta de Castelló!

Ple de noble devoció

ton poble, a tos peus postrat,

te du la flor que ha nevat

la verdor del taronger

en homenatge sincer

a ton amor festejat.